Estem contents d’anunciar que S·G·M apareix, cap al minut 3, al vídeo de recopilació dels millors projectes GIS de l’any 2.011, realitzat per ESRI en el marc de la Conferència Europea que ha tingut lloc a Madrid aquesta setmana passada.

Hi apareixen dos projectes nostres: l’estudi de la distribució espacial de residus a l’abocador de Can Planas i l’anàlisi de la connectivitat ecològica associat al projecte d’un nou centre logístic.

La dimensió dels passos de fauna és important; però no és l’únic factor rellevant.

En aquest vídeo expliquem un cas concret de pas de cabirols per passos de mides molt diferents. Tanmateix, altres passos d’idèntiques mides i a tan sols 600 metres de distància no tenen pas de cabirols.

Cal entendre les relacions dels diferents grups faunístics amb les característiques de les carreteres, i els aspectes clau del paisatge.

Amb aquest objectiu estem dissenyant una geobase de dades de la connectivitat ecològica de Catalunya.

Un vídeo per escoltar el soroll de fons on trobareu que, com quan es segueix el lema “study nature, not books”, la realitat pot ampliar notablement el que diu la literatura científica.

Per tal d’entendre la connectivitat ecològica cal anar més enllà de la literatura científica i estudiar la natura. En aquest cas, la particular configuració geomorfològica de les lleres que excaven els ventalls al·luvials miocènics del Vallès, permeten la creació d’uns paisatges protegits de la mirada humana, que atenuen la presència dels vehicles, i que permeten que es mantingui la connectivitat ecològica a l’anomenada “Via Verda del Vallès”.

Aquesta és la raò per la qual els nostres mapes de soroll i els nostres mapes de permeabilitat ecològica podrien ser d’utilitat pels porcs senglars (en cas que vinguin de fora i sàpiguen lleguir!!).

A les 7 del vespre del 17 de setembre, les estacions meteorològiques de Castellbisbal, Vallirana i Begues, varen recollir 21, 22 i 25 mm respectivament. Es tracta d’un ruixat de suficient intensitat com per iniciar un seguit de processos singulars. Especialment quan es tracta de la llera tant modificada com és la del riu Llobregat. S’activa un intens procés de transport de sediments en suspensió i també de materials que suren. Poc a poc el riu intenta recuperar una morfologia de llera trenada, on l’aportació de sediment fa que una llera ampla i homogènia es transformi en un sistema de lleres que es van entrecreuant.

Malauradament també s’activen processos antròpics, com és l’abocament d’aigües negres procedents del clavegueram urbà unitari quan se satura.  Si vols conèixer quina relació té aquest procés amb l’extinció de les anguiles al Llobregat, fes una ullada a aquest powerpoint.

 Un ratolí boscà fotografiat a la trampa nº 5

Un pas dimensionat per cabirols.

Qué tenen en comú aquestes dues imatges?

Si vols esbrinar aquesta incògnita visita aquesta pàgina.