Arxiu per a l'etiqueta ‘ecologia del paisatge’

Rasquera, quan el foc és el resultat d’un procès

21-05-2012

El darrer incendi de Rasquera, de maig de 2012, evidencia que és el resultat d’un procés que s’ha iniciat amb l’abandonament dels conreus extensius de secà i les repoblacions forestals.

Cal anar més enllà de la visió monofuncional que domina la gestió del bosc per trobar solucions innovadores que limitin el risc dels grans incendis forestals.

Pedrera granítica: un impacte irreversible?

05-09-2011

La Pedrera Ivonne, a Llinars del Vallès, es pot interpretar com un conjunt d’hàbitats diferenciats del seu entorn que potencien la biodiversitat. Els tolls d’aigua tenen un rol fonamental per a la reproducció del gripau corredor i com a punts d’aveurada per espècies com el cabirol.

Les pedreres són també zona de cacera, especialment per l’abundància de conills, que aprofiten l’herba que es fa a les vores i que excaven els seus caus als abassegaments de sauló.

Una aproximació des de l’òptica de la gestió d’hàbitats permet així optimitzar la integració ambiental de la pedrera i dóna claus concretes per a la redacció del projecte de restauració.

Cabussets a la riera dels Canyars

28-12-2010

Quan ha passat prou temps des de la darrera arribada d’una descàrrega del sistema unitari de clavegueram de Gavà, la petita zona humida de la desembocadura de la riera dels Canyars  es transforma en un petit paradís. Avui, una parella de cabussets ha començat a mostrar comportaments d’aparellament.  Podeu espiar-los en aquest vídeo.

Depressions interdunars amb cesquera: un paisatge que s’està extingint

14-12-2010

El delta del Llobregat comptava amb un sistema dunar especialment extens i divers.  Les imatges dels vols de 1.947 mostren encara dunes mòbils a l’extrem occidental de la seva línia litoral, entre Castelldefels i Sitges.  A Gavà, aquest sistema dunar assolia la seva màxima amplada. De fet, bona  part del traçat del que avui és la C-31 aprofita l’elevació relativa del sistema dunar per evitar les inundacions de les zones humides.

 Aquest sistema dunar incloïa dunes mòbils al front marítim i també dunes fixades per la pineda de pi pinyer, plantada en bona part al segon decenni del segle XX.  

 Es tractava així d’una estructura geomorfològica on existia una elevada diversitat de paisatges dunars. Entre aquests destacaven les depressions interdunars, de vegades molt humides, amb una flora liquènica molt important. Bona part d’aquestes depressions estava ocupada per la cesquera,  una gramínia autòctona de grans dimensions,  que destacava sobre els joncs i prats de molt baixa alçada.

 Les transformacions del sòl i, sobretot,  la irrupció d’una planta exòtica, la cortadèria, estan a punt de fer desaparèixer definitivament una forma de paisatge que durant segles ha estat la forma de contacte entre la plana deltaica i les dunes.

 Estem endegant un projecte amb l’objectiu d’iniciar una campanya de participació ciutadana per tal d’identificar i geoposicionar els darrers poblaments de cesquera, així com el seu estat d’invasió per part de la cortadèria.

 Si voleu més informació sobre aquest tema, podeu consultar aquest slidecast.

En aquest altre slidecast podreu trobar informació sobre com diferenciar les dues espècies.

 Si voleu més informació podeu escriure a info@sgm.es

Pot una urbanització de baixa densitat salvar aquestes plantes?

08-06-2010

 

Als ecosistemes mediterranis (majoritàriament gestionats en major o menor grau per la mà de l’home), els dogmes serveixen de ben poc: cal fer ciència  i cal fer gestió.

En aquest powerpoint trobaràs un “case study” on es mostra com la sola aplicació dels criteris convertits en dogmes serveix de ben poc.  Segurament cal una reflexió assossegada  sobre els límits de la ideologia (que cal mantenir!) i el veritable rol que ha d’assolir la ciència aplicada a la gestió dels hàbitats.

NB: aquesta vegada espero amb molt interès les vostres opinions!!