La magnitud de l’impacte acústic d’una pedrera depèn fonamentalment de la seva localització.

En aquest cas, la pedrera Ivonne presenta un conjunt de circumstàncies que limiten molt aquest impacte: en primer lloc el fet que hi ha una autopista i una via ràpida entre la pedrera i els habitatges més propers; en segon lloc, pel fet que la topografia de la pedrera és concava, i la pedra és una gran barrera acústica; en tercer lloc, el fet que una pedrera és un espai amb diferents intensitats d’activitat, els molins de trituració són fixos i al costat de la AP-7, per tant, la interfase amb la vora natural és notablement tranquil·la.

Per aquesta raó us resultarà difícil identificar el soroll de l’explosió des de Villalba i per aquesta raó sentireu ocells a tot arreu. Fins i tot, podreu sentir com un gafarró torna a cantar 20 escassos segons després d’una voladura.

Mireu també aquest altre vídeo sobre la fauna a la Pedrera Ivonne.

La Pedrera Ivonne, a Llinars del Vallès, es pot interpretar com un conjunt d’hàbitats diferenciats del seu entorn que potencien la biodiversitat. Els tolls d’aigua tenen un rol fonamental per a la reproducció del gripau corredor i com a punts d’aveurada per espècies com el cabirol.

Les pedreres són també zona de cacera, especialment per l’abundància de conills, que aprofiten l’herba que es fa a les vores i que excaven els seus caus als abassegaments de sauló.

Una aproximació des de l’òptica de la gestió d’hàbitats permet així optimitzar la integració ambiental de la pedrera i dóna claus concretes per a la redacció del projecte de restauració.

Quan ha passat prou temps des de la darrera arribada d’una descàrrega del sistema unitari de clavegueram de Gavà, la petita zona humida de la desembocadura de la riera dels Canyars  es transforma en un petit paradís. Avui, una parella de cabussets ha començat a mostrar comportaments d’aparellament.  Podeu espiar-los en aquest vídeo.

Als ecosistemes mediterranis (majoritàriament gestionats en major o menor grau per la mà de l’home), els dogmes serveixen de ben poc: cal fer ciència  i cal fer gestió.

En aquest powerpoint trobaràs un “case study” on es mostra com la sola aplicació dels criteris convertits en dogmes serveix de ben poc.  Segurament cal una reflexió assossegada  sobre els límits de la ideologia (que cal mantenir!) i el veritable rol que ha d’assolir la ciència aplicada a la gestió dels hàbitats.

NB: aquesta vegada espero amb molt interès les vostres opinions!!